MODERN LOVERS - “Live”
03 ANYS
Si t’han enxampat amb el carretó del gelat
En un dels meandres habituals de les converses amazòniques i nerds sobre música amb l’Abel, ens entreteníem a identificar els artistes que havien començat la seva carrera amb quatre discos seguits sensacionals que definien un llibre d’estil més o menys homogeni. Com si tots fossin un sol disc de debut en quatre capítols, per entendre’ns. O tetralogies, si volem posar-nos més tont... ai, més tècnics. Que si Black Sabbath i Led Zeppelin, que si Elvis Costello & The Attractions i Public Enemy, que si Echo & The Bunnymen i Pixies (en realitat, era un truc per deixar fora de l’època prime “Trompe le monde”, tot i que ens agradava)... I en algun moment de la xerrada sempre sortia l’affaire Jonathan Richman.
Mala peça al teler. Si consideràvem la seqüència discogràfica “Modern Lovers” - “Jonathan Richman & The Modern Lovers” - “Rock’n’roll with The Modern Lovers” - “Back in Your Life”, deixàvem fora el “Live”, que per ser un directe podia anar apart, però era boníssim (i amb cançons noves com “I’m a Little Dinosaur” o “The Morning of Our Lives”). I si trèiem de l’equació el primer, perquè encara no firmava posant el seu nom, el va gravar molt abans i era clarament una altra cosa (ni més ni menys que el millor disc de tribut a la Velvet mai fet), penalitzàvem un altre disc que també era... boníssim. Conclusió: Jonathan Richman no entrava en la categoria de 4 in a row perquè en realitat eren 5 in a row.
El “Live”, concretament, és un disc que es fa estimar. Aquell fan obsessionat fins l’stalkeig de Lou Reed i John Cale (el primer se’n fotia d’ell; el segon li va produir el disc de debut) havia fet zoom clarament a les cançons que cantava Moe Tucker o en Lou en els dies tendres. Fora “Sister Ray” o “Venus in Furs”; dins “I’m Sticking With You” o “Afterhours”. I, de pas, hi afegia a la recepta el rock’n’roll verge de Buddy Holly i l’amateurisme primitiu dels grups de garatge dels 60 tipus The Kingsmen.
La peculiaritat de tot plegat és que les cançons semblaven orientades al públic infantil o, potser, als adults que no volen créixer. No només perquè les tocava, almenys en estudi, amb una bateria feta amb tambors de detergent, sinó perquè els títols mateixos ja eren de llibre il·lustrat de llar d’infants: “Sóc un petit avió”, “Què hi ha, petit insecte”, “Sóc un petit dinosaure”, “El senyor dels gelats”, “El meu petit/a Kookenhaken” (que ni ell, com diu a la lletra, sap ben bé què vol dir la paraula)...
Com es pot comprovar en aquest disc, en directe en JoJo a més les interpretava apel·lant al públic com si fos un animador de festa infantil (“Com què aquesta camisa que porto és la mateixa que la d’ahir? És nova!”), fent bisos com si fossin gags (fins a vuit falsos finals inclou “Ice Cream Man”) o, si mirem vídeos, amb una performance zoomorficada o objectificada. Que feia veure que era un dinosaure tirant-se pel terra o obrint les ales com si fos un avió, vamos.
Nyyyyiiiiiiiaaaaaau!!!
PER QUÈ ESCOLTAR “LIVE” AMB 3 ANYS?
Al matí de les nostres vides, com n’és d’important descobrir que també som un target per alguns músics. És igual si el músic que ens tria com a públic és Xesco Boix, They Might Be Giants, El Pot Petit, Barenaked Ladies, Manu Chao, Parchís, Lisa Loeb, The Penguins o els que s’apuntaven als Minimúsica (fins i tot Shellac, ves). Aquí el que és important és que com a nens ja som un públic concretíssim.
L’ALTERNATIVA:
BOB MARLEY & THE WAILERS - “Legend”
“¡Però si aquest senyor sembla un lleó!” (i no em fa por, pam i pipa). Tot i que al videoclip de “One Love/People Get Ready” té lloc en una festa d’aniversari infantil on li grapegen les rastes i juguen a pilota amb ell, potser Marley no feia exactament música infantil, cert. Però la senzillesa elemental d’aquestes cançons connecta ràpidament amb les criatures. Fins i tot algunes que poden semblar més “difícils” a l’oïda, com ara “Redemption Song”, ho aconsegueixen. Tot i estar tocada de manera maldestra, o precisament per això, aquesta música parla l’idioma de la veritat. I un nen això ho pilla de seguida.